20è Concert de la diada de Santa Fe del Penedès
6 d'octubre de 2021 Aproximadament 3 minuts
Un concert d’orgue diferent
Normalment associem la música d’orgue a la música vinculada a les esglésies cristianes i per tant, a la vida litúrgica. Però no sempre ha estat així. Durant el Renaixement, la música profana (la que no era eclesiàstica) va adquirir una major rellevància, i un dels múltiples motius va ser perquè molts nobles i aristòcrates van començar a tenir els seus propis conjunts instrumentals perquè actuessin en els seus palaus i cases senyorials; la qualitat musical i el nombre de músics era un reflex directe del poder del noble.
Aquest nou tipus de música va adquirir un caràcter d’entreteniment entre les classes populars i l’aristocràcia, inspirant-se molts en els cants i danses populars. Simultàniament cada cop pren més importància la música instrumental tant en l’àmbit religiós com en el popular, tot i que aquesta música continua estant molt relacionada amb la veu i el cant.
En aquesta època, gràcies a l’aparició de la impremta, l’edició de partitures, tot i ésser encara molt cara, va començar a prendre importància; per primera vegada es podien fer múltiples còpies ràpidament. Unes de les edicions més conegudes és el Cancionero de Palacio, que recull música i cançons de l’època del regnat dels Reis Catòlics (finals segle XV) i el Cancionero de Segovia, que recull música del segle XV d’autors de diferents nacionalitats.
En aquesta època, la música programàtica va adquirir molta popularitat. La música programàtica o de programa és aquella música que intenta imitar sons i situacions quotidianes. Una d’aquestes formes és “la batalla”, on tan el compositor com els músics intentaven imitar els sons típics de les batalles i guerres del moment: els redobles de timbals, els sons de corneta, els sorolls de les armes, etc.
El programa que ens presenten n’Ana Nicolás de Cabo (percussió històrica) i en Jaime González-Sierra Moreno (orgue) és, entre altres coses, un conjunt de danses on és important el ritme que porta la percussió. És un concert per escoltar una música d’orgue molt diferent a la que sentim actualment i on podrem participar d’una experiència única gaudint dels sons de fa cinc segles.
El concert tindrà lloc el dimarts 12 d’octubre, a les set de la tarda, a l’església parroquial de Santa Fe del Penedès. És un concert d’entrada gratuïta amb l’aforament limitat a causa de les normes de seguretat per la pandèmia. Us animem a participar-hi.
Programa
Primera part: la creación
- Anònim, del Cancionero de Palacio (1474-1516)
- Al alba venid
- Anònim, recopilació de Martín i Coll (1650-1734) en “Flores de Música”
- El Villano
- Danza del Acha
- Johann Pachelbell (1653-1706)
- Aria Quarta*
- José Jiménez (ca. 1600-1632) Batalla de Sexto Tono
Segona part: el daño
- Juan del Encina (1468-1529), recollida en el Cancionero de Palacio
- Triste España sin ventura
- Johann Caspar Kerll (1627-1693), atribuïda a Juan Cabanilles
- Batalla Imperial
- Pablo Bruna (1611-1679)
- Tiento de falsas de segundo tono*
- Antonio Valente (1520-1580)
- Il Ballo dell’Intorcia
- Anònim, del Manuscrito de Venecia (s.XVI)
- Paduana Del Re y Saltarello
Tercera part: la recuperación
- Juan del Encina (1469-1529), recopilat en el Cancionero de Segovia
- Pues que jamás olvidaros
- Antonio de Cabezón (1510-1566)
- Diferencias sobre el Canto del Cavallero*
- Anònim, recollit en el Cancionero de Palacio
- Rodrigo Martínez
- Anònim, recollit en “Flores de Música” de Martín y Coll
- Bayle del Gran Duque
- Joan Cabanilles (1644-1712)
- Tiento lleno de Quinto Tono Punto Alto sobre el Pange Lingua*
- Corrente Italiana
* Orgue sol
Els intèrprets
Ana Nicolás de Cabo
Ana Nicolás de Cabo, natural de Salamanca, acaba els seus estudis de piano i percussió clàssica en el Conservatorio Profesional de Música de Salamanca on té el seu primer contacte amb la música antiga.
Després de finalitzar el Grau de Filosofia i el màster en Formació del Professorat d’educació secundària i batxillerat, es trasllada a Barcelona. Allí, està cursant els estudis superiors de percussió històrica a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) sota el mestratge de Pedro Estevan. Amplia, a més a més, la seva formació en el camp de la interpretació històricament informada amb especialistes com Juan Carlos Asensio, Javier Artigas, Lorenzo Coppola, Pedro Memelsdorff, Maria Galassi, Xavier Díaz-Latorre i Lluís Coll, entre d’altres.
Ha acompanyat com a percussionista a la coral Annuba, la Badalonense, la Capella de Santa Maria del Pi, Res Poliphonica, Jason Priset i Jonathan Stuchbery. Actualment, col·labora assíduament amb Sonorum Mare, Pretérito Imperfecto i Alba Asensi. Així mateix, ha sigut col·laboradora en la primera Acadèmia Beethoven de la Fundació Cima i actualment, n’és membre actiu.
Jaime González-Sierra Moreno
Neix el 1997 a Madrid. Als 9 anys entra a formar part de la Escolanía del Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, començant allí els estudis de piano i cant coral, acompanyant-la com organista en diferents ocasions.
Realitza els estudis de grau professional en el Conservatorio Arturo Soria de Madrid amb Carlos Arturo Guerra. Actualment, està cursant els estudis superiors d’orgue en l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) sota el mestratge d’Óscar Candendo (orgue) i Juan de la Rubia (improvisació). Participa en diferents cursos i assisteix a classes magistrals amb Olivier Latry, Pieter van Dijk, Jürgen Essl, Roberto Fresco, Mónica Melcova, Roland Dopfer, Javier Artigas, Esteban Landart i Rui Soares, entre d’altres.
Com a solista, ha actuat en diferents llocs de Madrid, Catalunya i Castilla y León. Ha col·laborat en distintes agrupacions com la Caravagiia, la Camerata Antonio Soler, la Capella de Música de la Catedral de Cuenca, el Coro de Voces Graves de Madrid o la Camerata Musicalis. Actualment és organista de la Basílica Pontificia de San Miguel (Madrid).
Els seus estudis musicals els compagina amb la seva formació com a historiador, finalitzant el Grau en Història a la Universidad Complutense de Madrid el 2019.