Església parroquial de la Santíssima Trinitat

Façana de l'orgue

L’orgue actual

Orgue construït per Miquel Bertran l’any 1929 i restaurat per Lluís Camps l’any 1960. Disposa de dos teclats de 61 notes (C-c’’’’) i d’un pedaler de 30 (C-f’). El to és de 426Hz a 14ºC.

Disposa de 13 registres: 6 pel primer teclat, 6 pel segon i 1 pel pedaler. Té 836 tubs, 770 dels quals són de metall i els 66 restants, de fusta.

Disposició

I. Orgue major
C-c''''
Bordón 16'
Bordón 8'
Principal 8'
Octava 4'
Quinzena 2'
Lleno III 2 2/3'
II. Positiu
C-c''''
Cor de nuit 8'
Viola de gamba 8'
Voz celeste 8'
Nasardo 12na 2 2/3'
Flauta octaviante 4'
Trompeta 8'
Pedal
C-f'
Subbajo 16'
Acoblaments
II-I
II-P
I-P
Miscel·lània
Combinacions fixes: piano
Combinacions fixes: forte
Combinacions fixes: tutti
Trémolo II
Expresió general

Temperament: igual.


En vermell, els registres de llengüeta.
En gris, els registres que encara no hi són.
S'indica la partició de registres amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició de registres amb un tirador amb «|».

Història

L’orgue de 1929

Façana de l'orgue de la Trinitat
Façana de l'orgue el 12 d'octubre de 1929. Font: Acció

L’orgue actual de l’església parroquial de la Santíssima Trinitat va ser construït l’any 1929 per l’orguener Miquel Bertran, de Barcelona. Tenia el taller al Carrer Torrijos, número 70, al barri de Gràcia. Bertran va construir nombrosos orgues a Barcelona, com ara el de la parròquia de Sant Jaume (1902), el de la parròquia de Sant Just i Pastor (1909), el de la parròquia de la Mare de Déu del Carme (1919) i el de la parròquia de Sant Gervasi i Protasi (1921), i fora de Barcelona, el del Santuari de Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar (1898), el del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera de Torelló (1905), el de la parròquia de Santa Maria d’Igualada (1912) i el de Santa Maria de Sallent (1922).

El projecte d’aquest orgue va ser publicat al setmanari Acció de Vilafranca del Penedès el 8 d’octubre de 19271. L’article, signat pel prevere Carles Llois, fa constar que l’orgue és un instrument necessari per donar la solemnitat necessària a les celebracions litúrgiques. En ell es descriuen les característiques principals que tindrà i qui serà l’orguener. El 12 d’octubre de 1929, apareix també al mateix setmanari l’article que parla sobre la inauguració de l’instrument2.

La Guerra Civil

Ni durant els fets d’octubre de 1934 ni durant la Guerra Civil, l’instrument no va ser cremat, però van desballestar tots els tubs de metall, inclosos els de la façana per fer armes i munició. Tan sols va quedar el moble, i segons un testimoni d’anys posteriors, i l’orgue va ser cegat amb una planxa de fusta per tapar els espais que ocupaven els tubs de la façana. La consola va desaparèixer. Per sort, els tubs de fusta que estan actualment a l’interior no els van prendre i encara són els originals.

La recuperació

En Pere Güell, un dels organistes de Santa Maria de Vilafranca, durant la dècada dels 50, va insistir que a l’església de la Trinitat hi faltava un orgue. En aquella època, l’orguener Blancafort, de Collbató, havia construït 2 orgues iguals. En Pere Güell va proposar comprar un dels que l’empresa Blancafort havia fet. Aquests orgues tenien dues torres de tubs, segurament del pedal, una a cada banda de l’orgue, de manera que l’instrument s’adaptava perfectament a la rosassa de l’església. Però mossèn Josep Maideu, mestre de capella de Santa Maria de Vilafranca, juntament amb el prevere Josep Blancher, rector de la Trinitat, van proposar recuperar l’antic orgue d’en Bertran. Per això, es va contractar a en Lluís Camps perquè en fes una reconstrucció.

Segons els articles del setmanari “Panadés”, ja el 3 de gener de l’any 1959, el prevere José Blancher reclamava la restauració de l’orgue de la Trinitat, amb un pressupost total de 250.000 pessetes, ja que l’any 1968 se celebrava el centenari de la Parròquia i el volia celebrar amb solemnitat. El 24 del mateix mes, Blancher recordava que s’havia de restaurar. Esperava donacions i afirmava que fins que no hi hagués una base sòlida, no podrien començar. El 14 de març del mateix any, Blancher tornava a fer esment que l’orgue s’havia de restaurar i que el pressupost seguia essent el mateix. Deia que li faria molta il·lusió beneir-lo el 25 d’octubre, festivitat del Crist Rei.

El 24 d’octubre, el prevere havia recaptat quasi la meitat del pressupost total, 123.000 pessetes. Deia que quan n’hi haguessin més, faria la comanda a la “constructora” per la restauració. Animava a la gent a fer donacions.

L’any 1959, Lluís Camps, amb els seus ajudants Abentin i Escobar, cridats pel mossèn Josep Maideu, va presentar un projecte de restauració per a l’orgue de Miquel Bertran, que es va dur a terme a l’any 1960. L’orgue es va inaugurar el 12 de juny i Pere Güell en va ser l’organista.

L’any 2004, l’empresa A&K Orgues de vent S.C.P., va fer una petita restauració de la mecànica greument deteriorada pel pas del temps sense cap mena de revisió. La solució va ser canviar tots els cuirs que permeten l’ajust de la mecànica. L’import de la restauració va ser de 550.000 pessetes, incloent-hi una afinació general.

Disposició original

La disposició original de l’orgue es troba descrita en les notes de premsa de 1927 i 1929. Tot i l’esforç en mencionar el nombre de tubs, certs detalls queden sense clarificació, i estan marcats amb un asterisc. L’orgue disposava de dos teclats de 61 notes (C-c’’’’) i pedaler de 30 (C-f’). Cal suposar que el temperament era igual i que el to rondava els 440Hz a uns 20ºC. Disposava de 1332 tubs, 1266 de metall i 66 de fusta.

I. Orgue major
61 notes: C-c''''
Flautat violon 16'
Flautat principal 8'
Flauta harmònica 8'
Ple quinzena III 2'
Ple dotzena III 2 2/3'
Corneta V 4'
Nazart dotzena 2 2/3'
Nazart quinzena 2'
Trompeta real 8'
II. Positiu
61 notes: C-c''''
Violon 8'
Gamba 8'
Veu celest 8'
Flauta octaviana 4'
Ocarina 4'
Fagot i oboè 8'
Pedal
30 notes C-f'
Cap registre propi
Miscel·lània
II-I*
II-P*
I-P*
Trémolo II*
Expresió general

En vermell, els registres de llengüeta.
En gris, els registres que encara no hi són.
S'indica la partició de registres amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició de registres amb un tirador amb «|».

A les notes de premsa no es menciona en cap moment l’existència de registres propis de pedal. Cal suposar, doncs, que com era habitual a l’època (i especialment en orgues petits), el pedaler només disposava dels acoblaments dels manuals. La descripció de l’orgue també menciona 5 pedals de combinació, sense especificar quins poden ser. Una proposta podria ser: 3 pedals pels acoblaments (entre manuals i entre manuals i pedal), un pel trèmul del segon teclat, ja que el mecanisme sembla original i un últim pel tutti de l’orgue.

Galeria fotogràfica


  1. Setmanari Acció del 8 d’octubre de 1927. 

  2. Setmanari Acció del 12 d’octubre de 1929.