Monestir de la Mare de Déu del Carme

Façana de l'orgue del Monestir del Carme
Fotografia de la façana durant la construcció de l'instrument, el dia 6 de juliol de 2012. Font: Berenguer Montserrat

L’orgue va ser dissenyat i construït per Pere Güell i Isidre Vallès i va ésser beneït i inaugurat durant la festivitat de la Mare de Déu del Carme de l’any 2012. Té dos teclats de 56 notes (C-g’’’) i un pedaler de 27 (C-d’). Disposa de 8 registres: 3 al primer teclat, 4 al segon i 1 al pedal. El to del a’ és de 415Hz a 20ºC. L’orgue té 354 tubs, 257 dels quals són metàl·lics i la resta, de fusta.

Disposició

I. Primer teclat (C-g''')
Flautat 8'
Octava 4'
Quinzena 2'
II. Segon teclat (C-g''')
Bordó 8'
Tapadet 4'
Dotzena (cs'-g''') 2 2/3'
Dissetena (cs'-g''') 1 3/5'
Pedal (C-f')
Subbaix 16'
Acoblaments
II-I
II-P
I-P
Miscel·lània
Expressió general


Projecte per a l’orgue del monestir del Carme

Extracte del projecte presentat per Pere Güell i Isidre Vallès el 16 de juny de 2009.

Se sap que el monjo Gerbert d’Orilhac (v. 945–1003), el que seria el futur papa Silvestre II, va iniciar-se a l’orgueneria a Córdova; més tard fou traductor a Ripoll i posteriorment va anar com a arquebisbe a Reims, on va construir un orgue per a la catedral. A partir d’aquest moment, l’orgue anirà entrant a l’església catòlica. L’orgue de tubs, possiblement pel fet de que pot tocar-lo una sola persona i el seu so és capaç d’omplir grans recintes, ha acompanyat les crimònies religioses de l’occident cristià; l’església ortodoxa, seguint St. Joan Crisòstom, no fa servir música en les seves litúrgies.

Els documents oficials de l’Església parlen poc de l’orgue de tubs fins a la constitució sacrosantum concilium del Vaticà II, que diu: En l’Església llatina, l’orgue de tubs ha de ser tingut en gran estima com a instrument músical tradicional, el so del qual pot afegir una esplendor admirable a les cerimònies de l’Església i elevar amb força les ànimes a Déu i a les realitats sobiranes.

L’orgue pel monestir del Carme

És un orgue pensat fonamentalment per acompanyar la litúrgia, ja sigui la de les hores, que canten les germanes, com la de la missa. Per això es proposa que tingui dos teclats per tal de poder acompanyar el solista i el cor de forma adequada. També s’ha pensat que els teclats manuals puguin transposar amb la finalitat que una germana, encara que no sàpiga transportar de memòria, pugui acompanyar el cant amb facilitat1.

L’instrument serà un orgue relativament petit, ja que l’espai que disposa no és molt gran, com tampoc ho és l’església, però serà prou gran per poder fer música i acompanyar els cants quan l’església estigui completament plena.

Tot i que la finalitat bàsica d’aquest orgue és el culte diví, l’instrument proposat permetrà fer concerts, tan ell sol com acompanyant altres instruments. L’orgue s’afinaa a 440Hz però com que els teclats es poden transposar podrà sonar a 415Hz i li permetrà fer tant música antiga com acompanyar instruments afinats a aquesta mateixa freqüència. Aquesta és una característica que el farà únic a Vilafranca1.



  1. Finalment, per temes de complexitat mecànica, es va decidir que l’orgue no disposaria d’aquest mecanisme, i, que per compensar la falta d’aquest, s’afinaria a 415Hz, és a dir, un semitò més baix.  2